Paradoxes Nocturnes

L'aire a l'interior dels Laboratoris Subterrani Subaquàtics d'AquaVitae tenia una olor peculiar. No era només la salinitat artificial que esperaries d'una planta de producció de sal marina sintètica; hi havia una nota metàl·lica subtil, gairebé imperceptible, com de circuit sobreescalfat, barrejada amb una dolçor química que Arnau Soler no aconseguia identificar. Era una olor que li feia venir un lleuger mal de cap, una sensació de malestar que havia anat creixent durant les últimes setmanes, coincidint amb l'inici de les anomalies. Estava a gairebé cinquanta metres sota el nivell del mar, en un complex futurista excavat a la roca mare sota el llit marí, a pocs quilòmetres de la costa de Cunit. Un lloc dissenyat per a l'eficiència màxima, allunyat de les mirades indiscretes i dels efectes imprevisibles del món exterior.